Un 13 de gener, en un passadís de l'institut Guillem Sagrera, hi havia un nin anomenat José Carlos Martín que anava a la classe al laboratori de Geologia i Biologia a observar pedres amb els microscopis. Quan passà pel passadís que conduïa al laboratori, va veure unes escales que baixaven cap a algun lloc. No es podia veure el fons.
Quan la classe es va ficar a l'aula, en José Carlos va dirigir-se a les escales, que estaven a fons del passadís i va començar a baixar. Després de mitja hora, ell va arribar al final i allà hi havia un mirall negre amb puntets. Ell ficà el braç dins el mirall i aquest el va xuclar tot sencer. Es va teletransportar a una altra dimensió, on hi havia cotxes voladors, cases flotants... No s'ho podia imaginar. Ell va preguntar-li a una persona si hi havia sortida d'aquell món, però li digué que no. Allà va quedar atrapat en José Carlos, per sempre.
La professora de Ciències Naturals va quedar estranyada en veure que el nin no hi era al centre. El pare i la mare del nin varen denunciar al centre per desaparició.
Tot això va quedar com la llegenda de les escales perdudes.
José Carlos Martín
1r d'ESO A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada