Poemes de Nadal per llegir i recitar

 

       ARA QUE L’ANY S’ACABA

 Invoco els dies clars, ara que sé

que me’n desposseeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m’acompassa

la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera

m’adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

                           Miquel Martí i Pol

              TORNA NADAL 
L'arbre desvetlla sons i el vent escriu 
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua. 
Tot és misteri i claredat extrema. 
Torna Nadal i torna la pregunta. 
¿Proclamarem la pau amb les paraules 
mentre amb el gest afavorim la guerra? 
                         Miquel Martí i Pol

                ANY NOU

 Ni l’astròleg no sap, dia primer

u rigorós que un poc de vida ens dalla,

quines estrenes ens darà potser:

angoixa, amor, traspàs o revifalla.

Natura és erta, sense afany ni esquer,

i l’aire és buit i la gelada calla.

Un salut regalima en el cloquer;

mor, a prop de l’encert, l’escorrialla.

¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?

Nou any és nou engany; en vida incerta,

 jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada

ben al dellà dels tombs de l’estelada!

Sigues-me llei i certitud i pau.

                                     Josep Carner

                         NADAL

Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l'empedrat recalza

i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;

i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-

.Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

                                  Joan Salvat Papasseit

 

          ELS NÚVOLS DE NADAL

Els núvols de Nadal no sé què tenen

que són manyacs: no posen

gens de malícia al cel:

pel blau puríssim dolçament s'estenen,

a la llum de la posta suaus s'encenen

i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres

veure entre núvols els estels brillar.

Tenebres de Nadal, no sou tenebres;

més hi veig en vosaltres

que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;

ai, núvols blancs que pels estels passeu;

ai, llum que no ets enlloc misteriosa;

ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria

parleu-me dels Nadals ennuvolats,

i em veureu com infant que somnia,

que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

                                      Joan Maragall