El dia era plujós, no era una pluja normal, perquè no hi
havia ningú que pogués saciar la seva necessitat de fer ple fins a
l'últim racó de la ciutat. Tota la gent anava i venia rápidament, fugint
de la fúria d'aquella tempestat.
Enmig d'aquella massa de gent desesperada, hi havia una figura menuda, que avançava lentament, vagant sense cap rumb fix. Les persones passaven tan depressa que es donaven cops, i quan aquella petita figura va passar pel costat d'una estació molt antiga, li donaren un cop molt fort fent que caigués. La nina, va mirar al seu voltant, cercant a algú que la pogués ajudar, cada vegada que s'acostava algú, li rogava amb una veu fluixa i una expressió desesperada que l'ajudés, però les persones no li tenien compassió. Es va adonar que ningú li feia el més mínim cas, així que ho va haver de fer ella mateixa, estava tan espantada de baixar aquelles escales, que li queien llàgrimes pels seus petits ulls i també li tremolaven les cames.
Quan ja duia deu escalons, sense voler va caure i va rodolar fins abaix, on ningú havia pogut arribar mai.
La nina va obrir els ulls i va veure una forta llum blanca, després poc a poc els va anar tancant, deixant pas a una obscuritat pèrpetua.
Enmig d'aquella massa de gent desesperada, hi havia una figura menuda, que avançava lentament, vagant sense cap rumb fix. Les persones passaven tan depressa que es donaven cops, i quan aquella petita figura va passar pel costat d'una estació molt antiga, li donaren un cop molt fort fent que caigués. La nina, va mirar al seu voltant, cercant a algú que la pogués ajudar, cada vegada que s'acostava algú, li rogava amb una veu fluixa i una expressió desesperada que l'ajudés, però les persones no li tenien compassió. Es va adonar que ningú li feia el més mínim cas, així que ho va haver de fer ella mateixa, estava tan espantada de baixar aquelles escales, que li queien llàgrimes pels seus petits ulls i també li tremolaven les cames.
Quan ja duia deu escalons, sense voler va caure i va rodolar fins abaix, on ningú havia pogut arribar mai.
La nina va obrir els ulls i va veure una forta llum blanca, després poc a poc els va anar tancant, deixant pas a una obscuritat pèrpetua.
NIKOL TABA
1R D'ESO A
1R D'ESO A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada