CRÒNICA de Surrealisme a la carta

Dia 5 de juny del 2013 a l’IES Guillem Sagrera a les 19.30h i fins a les 21h hi va haver una recol·lecta de diners per a UNICEF i també una representació teatral a càrrec dels actors de Teatre Solidari. L’obra estava relacionada amb les cartes.

A l’entrada del teatre hi havia un alumne que feia de carter. Abans d’entrar a la sala d’actes hi havia, a l’esquerra, una paradeta d’UNICEF on hi havia una alumna i una al·lota d’UNICEF en què venien coses i, a la dreta, una paradeta on hi havia dues alumnes donant cartes amb el programa de mà.

Quan entraves al teatre, hi havia dues alumnes que feien que la gent es disfressàs i es maquillàs, així ja podies entrar a gaudir de l’espectacle.

Quan tothom estava assegut, na Xesca i na Jerònia (les professores) varen presentar els col·laboradors i va començar l’espectacle.

L’actuació es deia Surrealisme a la carta.

La primera escena espectacle va consistir a presentar els actors i en quin personatge es convertirien.

La segona escena es deia ”No” i estava ambientada en una perruqueria.

A continuació, els actors es passaven una carta i des de la dreta fins a l’esquerra, primer reien i en passar de la meitat dels actors cap a l’esquerra, ploraven.

Després, l’escena següent va consistir que una persona escrivia una carta a una altra persona i aquesta la llegia. L’obra es deia “Carta”.

En acabar de llegir la carta, un personatge, na Marieta, va sortir de darrere el públic i va pujar a l’escenari a dir un poema amb una carta a la mà.

El següent va ser que entrava el carter i preguntava per na Patricia Perelló, que li havia de donar una carta, però la va fer pujar moltes vegades perquè hi havia moltes cartes fins que li va donar el maletí perquè no pujàs més.

L’altra escena va ser que l’enquadernadora Waninger volia parlar amb qualcú d’una empresa però cada vegada li passaven una persona diferent fins que quan anava a parlar va sonar el timbre, que significava que l’empresa havia tancat.

Tot seguit, aparegueren dos personatges que tornaren a llegir la carta i es posaren a ballar.

La darrera escena va consistir que sortia una parella que ballava i l’un a l’altra es conquistaven. Es titulava “Ball i suor”.

I el final va ser que els actors varen saludar, varen començar a ballar i varen treure el  públic a ballar fins que tothom va acabar a l’escenari.

L’autor d’aquesta obra és Karl Valentin.

                                                                            Jennifer Cànovas Urbano, 1r ESO A