Reflexió sobre el pas del temps

Que el temps passa és evident. No es pot aturar el seu curs i molt menys somiar amb la immortalitat. Tots serem vells qualque dia i el millor és, quan arribi aquest moment, portar-ho amb dignitat.

Personalment, no entenc els homes i dones que, als seixanta o setanta anys, encara es comporten com a jovenets o es vesteixen de forma estrambòtica. No està tan malament tenir qualque arruga als cinquanta. Segons el meu parer, la gent gran pot ser guapa si es cuida prou.

D'altra banda, no veig bé que la societat tracti la gent gran com a trastos vells. Ells són una prova viva de la nostra història i hauríem de respectar-los, cuidar-los.

Ara bé, pens que també hi ha gent gran que té molta por al pas del temps, a quedar estancats en una altra època, quan ells eres joves, i no avançar cap al futur. En aquest moment és quan més necessiten la gent que els estima: fills, néts, parella, etc. Els cal el seu amor, comprensió i paciència.

Tornant a la societat en general, hauríem de fer entendre a les persones grans que també són necessàries. A més, estaria bé ensenyar, per exemple, als nostres avis com utilitzar internet, mòbils, perquè puguin ser més independents o simplement per divertir-se.

Que el temps passa és evident, però depèn de com es miri, no cal tenir-li por.

Lucy Suárez Aguilar  2n Batxillerat