El passat dimarts 10 de desembre, una companyia teatral fruit d'una iniciativa col·lectiva es desplaçà fins al nostre centre per a representar una dramatització poètica de l'últim i conegut llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El poeta en qüestió acbà esdevenint un mite tant per la qualitat i quantitat de la seva obra com per la seva breu i intensa vida; fou, i és encara, una figura destacada del panorama literari català i, en especial, de l'illa. A més a més, s'hi ha d'afegir el fet que enguany se celebra el centenari del seu naixement, un altre motiu més, per tant, per a fer actes en commemoració seva i, alhora, amb l'objectiu d'apropar el seu llegat a la societat actual.
Aquesta interpretació d'Imitació del foc era senzilla, però impactant; només constava de la presència d'un actor, Miquel Àngel Torrens, encarregat de recitar la selecció de poemes i una ballarina, Aina Pascual, qui aportava el toc musical, formant doncs un repartiment de categoria. Amb tot això, cal destacar la col·laboració d'altres personalitats illenques, com poden ser Jaume Manresa, filòleg i teclista del grup musical Antònia Font, i Pep Ramon Cerdà, dramaturg, i en aquest cas director de l'obra, i que fou alumne del nostre institut.
L'attrezzo era auster, ja que només servia per a intensificar l'acció dels personatges. Es combinaren diferents tècniques de recitació i d'escenificació amb la finalitat de donar dinamisme a l'obra. L'actor, de manera directa o indirecta, fou qui transmeté oralment, amb una emoció i força desbordants, mentre que la ballarina personificava des de la inspiració fins a la Serra de Tramuntana. Tanmateix, el públic també tenia un paper important, que consistia en la interiorització dels missatges dels poemes, interpretar-los a la seva manera (proposta característica de les composicions líriques).
D'entre la selecció del poemari, que constata l'eclecticitat de l'autor, em cridà especialment l'atenció Compliment a Mercedes en què, amb un estil breu i directe, es dediquen versos exquisits a la dona de la qual estava enamorat; així mateix, aquesta declaració d'amor podria aplicar-se a qualsevol altra dona, cosa que delectaria la destinatària, ja que, fent ús d'imatges delicades i de gran bellesa, i tot i volent semblar senzill, aconsegueix elevar la receptora a un grau de perfecció inigualable.
En haver acabat la representació, es concediren uns minuts al públic per a demanar dubtes als artistes i, al mateix temps, reflexionar sobre la percepció tan subjectiva de la poesia i el destacable i polit treball d'interpretació que acabaven de veure.
Vist tot l'anterior, es pot afirmar que l'IES Guillem Sagrera és un institut que fa teatre i en consumeix, gràcies al seu gust per la cultura que es transmet de generació en generació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada