La meva afició és el
teatre. No hi ha res que em faci sentir millor i encara que ho sé,
que no hi ha res que em faci sentir tan bé, no sé si seria capaç
de lluitar per aquest somni.
Llavors, la meva pregunta és: per què
si qualque cosa ens fa feliç no som valents?
En el meu cas, la
por de no arribar on m'agradaria o d'adonar-me que no sóc tan bona
com crec, aquesta por, em guanya. Però, de sobte, em trob a
l'escenari, sentint el públic, sentint aquells nervis abans de
sortir que només qui els ha viscuts, m'entendria, aquesta emoció
inexplicable, és com començar a fer màgia quan tot és a punt. I
és en aquest moment, en el qual lluitar per un somni no és
important, perquè en aquest moment, el teu somni s'està
complint, estàs fent el que tan feliç et fa...És allà quan saps
que si només fos una afició ara mateix no estaria escrivint això,
però quan parlam de passió, tot canvia, o no?
Lorena Faus
2n de batxillerat
2 comentaris:
Lorena,
Segur que d'aquí a uns anys quan vegem el teu nom a la cartellera d'un teatre direm orgullosos:va ser alumna del Sagrera i vs fer teatre solidari.
No abandonis el teu somni perquè tens un potencial immens.
Lorena,
Segur que d'aquí a uns anys quan vegem el teu nom a la cartellera d'un teatre direm orgullosos:va ser alumna del Sagrera i vs fer teatre solidari.
No abandonis el teu somni perquè tens un potencial immens.
Publica un comentari a l'entrada