IMITADOR DEL FOC

De manera inconscient vaig compartir part de la meva vida amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel ja que, com ell mateix, vaig viure a Son Espanyolet (en concret al carrer que avui en dia porta el seu nom). Fou, per tant, dels primers noms de personatges cèlebres que em vaig aprendre, però no va ser fins ara fa uns pocs anys que el vaig començar a conèixer. 

Des que vaig sentir els, probablement, versos més famosos de la seva obra poètica (si no record malament: tota la meva vida es lliga a tu com en la nit les flames a la fosca), el seu missatge tan intens i emotiu, breu i alhora contundent, em quedà gravat a la memòria i al cor. Així doncs, quan em vaig assabentar de l'exposició sobre aquest gran autor, vaig considerar que havia d'aprofitar l'oportunitat d'ampliar els meus coneixements sobre B. Rosselló-Pòrcel, com acabà autodenominant-se.

Durant l'horabaixa, hem sentit anècdotes i dades curioses que no feien més que ajudar-nos a imaginar com devia ser el seu caràcter presumit i al mateix temps radical i iconoclasta. No obstant, la seva provada gran intel·ligència, admirada per molts i envejada per altres, aclaparà sens dubte la resta dels seus trets. Malgrat l'època en què visqueren ell i els seus coetanis (entre els quals hi havia personatges famosos amics seus), dura i conflictiva durant la Guerra Civil i liberalista i republicana quan estudiaven a la universitat, crec que saberen extreure-li la millor part i, tot i que Rosselló-Pòrcel pogué gaudir-la durant poc temps a causa de la seva mort prematura, la visqué intensament.

Un dels fets que més m'ha cridat l'atenció ha estat l'amistat tan duradora que existí entre el mallorquí i un altre gran autor, Salvador Espriu. Pel que consta, presentaven tarannàs oposats i arribaren al punt del distanciament per diverses disputes. Tanmateix, allò que els unia fortament, una fam intel·lectual insaciable i una genialitat poc comuna, prevalgueren sempre com el més important. Així doncs, consider que aquesta relació tan estreta i sincera, com una experiència enriquidora en tots els sentits i que posaria com a exemple de l'essència de l'amistat.

Finalment, en haver sortit de la sala, ho he fet sabent moltes més coses sobre l'escriptor i els relacionats amb ell. Emperò, esper que això hagi estat només el principi del meu recorregut literari, car la flama del saber i la curiositat encara és ben viva.

Blanca Poquet Fullana

2n de Batxillerat

Palma, 21 d'octubre de 2013