Dos membres il·lustres del grup de teatre solidari del nostre centre ens expliquen què significa per a aquells aquesta activitat i els detalls de la reunió del primer dia.
Per a mi el teatre solidari és molt important... Tot el grup està una mica boig i som com una gran família inseparable. El teatre solidari és una manera de viure i, quan la coneixes, és bastant complicat (per no dir impossible) sortir-se'n.
És el millor teatre del món. Per què? Molt senzill: perquè, a més de divertir-nos, ajudam UNICEF, Cáritas i sobretot ajudam a gent que no sabia que tenia un somriure amagat als llavis. Aconseguim que s'adonin que la vida val la pena i que, si ets capaç de viure-la amb positivitat, tot és de color de rosa.
El teatre solidari és part de la meva vida i ocupa un lloc enorme en el meu coret.
Michelle Martí
Com ja sabeu dimecres passat va ser la primera reunió d'enguany del grup de teatre solidari. Començàrem donant la benvinguda als nous companys i companyes que s'acabaven d'incorporar a aquesta aventura de diàlegs bojos i escenes increïbles.
Entre tots férem una pluja d'idees sobre què esperàvem fer enguany i quines serien les entitats benèfiques que ajudaríem. Sorgí la idea que podíem ajudar el GOB per repoblar la Serra de Tramuntana, després del terrible incendi que va patir aquest estiu. També sorgiren temes ben interessants com denunciar els desnonaments. Un grup d'alumnes proposaren la idea de fer alguna cosa a favor de l'escola pública i per Sant Antoni posar-nos unes banyes verdes per donar suport a la vaga.
A més de tot això, tenguérem la sort de conèixer un cineasta que prepara una pel·lícula sobre l'educació i que ha decidit que el nostre institut és qui l'interessa.
A mi, personalment, m'agrada fer teatre perquè em fa pensar en altres coses. La idea de la pel·lícula em sembla una idea fantàstica: així la gent veurà que l'educació pública és igual de bona que la d'un col·legi privat o concertat i que som capaços d'aconseguir allò que ens proposem. Anim la gent que hi participi perquè, de veritat, ets sents molt satisfet quan els doblers que recaptam van a parar a persones que realment els necessiten i així tots aportam un petit gra d'arena per canviar aquest món, no trobau?
Ferran Berenguer
1 comentari:
Moltes gràcies als reporters i a la coordinarora de la Revista del SAGRERA, un institut DE PRIMERA!!!
Publica un comentari a l'entrada