Bon dia,

Som na Blanca Poquet, reportera de la revista Denominació d'origen. L'altre dia, quan ens vàreu visitar, us vaig demanar els correus electrònics per poder enviar-vos una sèrie de preguntes sobre la jubilació, que són les següents:

1. Com us sentiu, després d'haver treballat tants d'anys, ara que us heu retirat?

2. Què us dedicau a fer amb tant de temps lliure?
3. Quins avantatges té la jubilació? I inconvenients?

4. Què enyorau més i menys de l'institut?

5. Quins consells donaríeu als professors que acaben de començar? I als que estan a punt de jubilar-se?

6. Què pensau respecte de les retallades de pressuposts que es fan a educació? I sobre les que es fan als pensionistes?

7. Comentari final (opcional)

Blanca, aquí tens les respostes a les teves preguntes.

1. Un poc més vell, però amb moltes ganes de fer coses, de trullar, mai no pensava que el temps no bastàs, idò no basta. Tothom em posa deures, i jo ja de per sí tenc l'agenda plena.

2. M'agrada, des de sempre, aixecar-me molt de matí, sortir de casa, anar a comprar la premsa, fer una volta per algun mercat de Ciutat, Santa Catalina, Pere Garau, l'Olivar... fullejar la premsa, treballs manuals i de casa, activitats agrícoles i d'investigació, alguna publicació...

3. La jubilació té l'avantatge que tens més temps a organitzar, però com que ningú et controla succeeix, moltes vegades, que no fas el que tenies pensat. També té una cosa molt bona i és que pots fer algun viatget sense haver de mirar ponts, festes...

4. De l'institut el que més s'enyora són els companys, els alumnes i, sobretot, en el cas meu com a professor de Geografia i Història, refrescar contínuament la memòria. Com a professor, una vegada jubilat, la memòria conceptual en temes com localització, cronologia, mapes... com que deixes de treballar-los, es van perdent a poc a poc.

5. És molt difícil donar consells a casa d'altri. Per als qui comencen,  el temps i l'administració els imposaran camí i control; respecte dels qui estan a prop de la jubilació, que no es programin de més perquè sempre fa falta temps.

6. Espanya, històricament, ha estat un país d'extremismes i acostumat a comandar. Des del moment que estam integrats dins d'un macroestat i n'hi d'altres que ens diuen el que hem de fer i com ho hem de fer, retallar educació, sanitat, pensions... és molt més fàcil que incentivar i modificar el sistema productiu, que és el que s'hauria d'aconseguir.

7. Només em resta donar coratge a tots els que feis possible que el sistema educactiu vagi millorant dia dia.

Blanca, no sé si he respost a totes les preguntes. Si necessites alguna cosa més, no dubtis a enviar-me un correu.

Una forta abraçada a tots els qui feis la revista.