Què fan els nostres exalumnes?

Entrevista a Esperança Sempere  

1.Què estàs estudiant a la UIB?

Estic estudiant magisteri. (Primer any). M’agraden els nins petits des de sempre. Quan em demanaven, de petita, què volia ser de major jo responia “señorita”. Vaig anar al col·legiMarian Aguiló i vaig tenir uns mestres molt bons i que m’agradaven molt, els considerava uns ídols. Volia que quan ja treballés els meus alumnes m’apreciessin tant com jo els meus mestres. Vocació pura.

2.És molt dur el canvi de nivell?

Depèn. Et donen molta feina. Classes molt grans (de 70 persones), encara no els conec a tots. Fas les assignatures que t’agraden, no com a l’ institut que no totes t’agraden. Per exemple, em costava molt la història l’aprovava però havia d’estudiar bastant. A la universitat hi ha assignatures que et costen més o menys, però és diferent, perquè totes t’agraden.

3.Com són els companys? I els professors?

N’hi ha de tot tipus. Tanmateix, tenc clar que hi vaig a estudiar i no a fer amics, però igualment són quatre anys de carrera, així que qualque amic faré. Hi ha molta de gent de diferents pobles ( molta diversitat, molts d’accents. Potser un altre no s’adonaria d’això, però jo sí perquè vénc d’un institut de ciutat). Els fan fer molt de grups i no els deixen canviar-se. Sents xerrar més català que a l’ institut. Les relacions amb els companys són bastant bones. És molt important la feina en grups.

Els professors són diferents dels d’institut. Allà et pots oblidar de tenir relació amb ells com a  l’ institut, perquè són molts els alumnes que tenen i, per això, no et solen conèixer. M’agraden més els professors dinàmics, que conten experiències seves i fan les classes més divertides i participatives, com el meu professor de tecnologies; n'hi ha d'altres, però, que només parlen ells i els alumnes es limiten a copiar; aquests no m’agraden gaire, trobo que fan classes avorrides.

4. Enyores l’ institut?

L’enyor molt, perquè han estat sis anys de la meva vida aquí, era com ca meva, vaig agafar molt d’ apreci als meus professors i els tenia confiança, per això, enyor molt aquesta relació alumne-professor i, també, el sistema de com funciona tot a l’ institut, que és molt diferent de com funciona la UIB.

5.Quin consell donaries als alumnes del Guillem Sagrera?

1r i 2n d’ESO: No deixar-se dur per allò que volen aparentar ser; han de creure més en ells mateixos, ser com són. 

3r i 4t d’ESO: Animar-se i posar-se a estudiar per acabar l’ESO, que és molt important. 

Batxillerat: No desanimar-se i continuar estudiant molt, segur que els anirà bé.

6.Ara que ja no ets aquí, quin missatge voldries fer arribar als teus exprofessors ?

Gràcies per tot; cadascun d’ells m’ha aportat coses que m’han ajudat a arribar a ser com som i on estic.

7.Que et va aportar l’experiència de les parelles lingüístiques ? Quin profit trauràs d’aquesta experiència ?

Vaig poder practicar ensenyant a una altra persona la meva llengua i això em va ser de gran ajuda, perquè per ser professor has de poder parlar en públic. Va ser un afegit que em va estimular a conèixer noves cultures  i estimar més la meva llengua. També va ser molt maco  tota la companyonia que es respirava a l’aula.

Blanca Poquet Fullana / Lydia Mestre Lladó