Més premis: la llavor del teatre del Sagrera germina i dóna fruit. Disset Teatre es consolida en l'escena teatral.

El passat 4 de març es va celebrar la Fira Europea de Teatre per a Nins i Nines de Gijón (Feten).

El grup Disset teatre va rebre un premi al millor espectacle de titelles i objectes de la Fira Feten 2011 amb l'obra Les Fades de la bella dorment.

Però aquest premi no és important per si sol. En Juanma Palacios, un dels components de Disset teatre, va ser alumne de l'IES Guillem Sagrera i membre del grup de teatre Xicarandana. Això demostra que en aquest institut hi ha un bon nivell de teatre i que les coses que es fan amb passió, obtenen bons resultats. A més, tant en Juanma com les seves companyes, na Mariaje i na Carme, entrevistats anteriormente per la nostra revista, Denominació d'Origen, ajuden voluntàriament el Teatre Solidari de l'institut per ensenyar  al nous petits actors. Tota una tasca digne de lloança. Una altra vegada, gràcies per ser així com sou i enhorabona!
Per anar fent boca, us deixam l'enllaç del tràiler de l'obra guanyadora, La bella dorment.

I per si encara algú encara ha quedat endarrer de saber més coses d'aquest grup, us penjam l'entrevista que Denominació d'Origen va fer a alguns dels components de Disset Teatre en els dos primers números de les revistes d'enguany. Finalment, si encara no en teniu prou, pitjau també aquí.

DISSET TEATRE, UNA COMPANYIA SOLIDÀRIA I AMB EMPENTA.

El passat dimecres, vint-i-set d'octubre, ens visitaren els membres de Disset Teatre, una companyia teatral sorgida l'any 2008. Es dediquen a fer obres de teatre protagonitzades per titelles. La seva primera obra fou El vol de Calàndria (2008), després La gola del llop (2009) i a finals d'enguany han estrenat la seva tercera obra. A continuació publicam l'entrevista feta a Carme Serna i Maria Jesús López, dues de les actrius de la companyia.

Pregunta: Quan us va començar a fer curiositat el teatre?

Resposta Carme: De petita era molt tímida i tenia molta vergonya i mai em vaig atrevir a fer res per por. Però als 17 anys em vaig decidir i vaig provar de fer teatre i em va encantar i vaig decidir dedicar-me a això.

Maria Jesús. Jo vaig estudiar per una altra carrera i quan vaig acabar un amic em va proposar provar de fer teatre i com que em va agradar molt, vaig seguir.

P.: Quan éreu petites, quina professió volíeu triar?

R. C.: Jo volia ser de tot: un dia volia ser ballarina i l'altre dia, una cosa diferent. En certa manera fer teatre és fer de tot.

R. M. J.: Jo volia ser mestra o escriptora, una de les dues coses.

P.: A quina hora edat vàreu començar a fer teatre amb titelles?

R. C.: Jo als 20 anys a l'Institut del Teatre de Barcelona.

R. M. J.: Jo als 22, també a l'Institut del Teatre de Barcelona.

P.: Ens hem informat i sabem que heu estat actuant en diferents països a festivals de teatre, com va ser l'experiència?

R.: Sí, hem estat en diferents festivals com ara a París (França), a Tournai (Bèlgica), a Itàlia, a Barcelona i ara aquí. L'experiència va ser molt positiva i molt enriquidora, estàvem molt contents. A més d'actuar, veies altres companys i aprenies molt.

P.:A més del típic català, castellà i anglès, parleu altres idiomes?

R. C.: L'anglès, només, com a idioma estranger.

R. M. J.: Jo, d'anglès no en sé, però parl francès i italià.

P: Quina de les obres de la vostra companyia us agrada més, El vol de Calàndria o La gola de llop?

R.:És difícil comparar perquè El vol de Calàndria va ser el nostre primer espectacle, en canvi A la gola del llop és un treball d'una altre membre del grup i nosaltres no sortim en aquesta obra.

P.: Teniu o recordau qualque anècdota devertida?

R. M. J.: Bé, en una actuació, jo havia de dur una diadema amb una flor i la tetella -tenia un nom però no me'n record, era un nom amb ena- m'havia de llevar la flor i no podia llevar-me-la perquè s'havia enganxat i em va sortir la diadema, i vaig començar a riure i al final també va haver de riure la titella i el públic va acabar rient també.

P.: Avui dia es pot viure del teatre, les actuacions, etc.?

R.: Es pot sobreviure, però és un treball indefinit, no hi ha seguretat que sempre hi hagi feina. Tant pot ser com que un mes en tenguis com que un altre no.

P.: Quina música o quin tipus de música us agrada més?

R. C.:La música soul.

R. M. J.:M'agraden tots els estils de música, però m'agrada sobretot el jazz.

P.: Per què vàreu triar aquesta feina?

R.: Encara no ho sabem, però és una feina maca.

Entrevistadores: Blanca Poquet Fullana, Nicole Ackermann i Míriam Ibáñez Berja.

Fotografies: Denominació d'Origen.

"ESCOLTAU-VOS A VOSALTRES MATEIXOS, FEIS EL QUE REALMENT TENIU GANES DE FER I NO TENGUEU POR" Entrevista a Juanma Palacios, membre de Disset Teatre i col·laborador amb el Teatre Solidari de l'IES Guillem Sagrera.

El passat dimecres dia 20 d'octubre vàrem entrevistar un dels col•laboradors del Teatre Solidari del "Guillem Sagrera", que com ja sabeu es reuneix cada dimecres d’una a tres. En aquesta ocasió tocà el torn a en Juanma, un jove compromès amb els altres i que ajuda tot l’equip de na Xesca Cabot, la nostra directora teatral, perquè surtin endavant projectes solidaris capaços d’arrencar somriures als qui més ho necessiten. Si teniu curiositat per saber qui és aquest al·lot, llegiu-ne l'entrevista.
Fotografia. En Juanma, és el segon d'aquestes dos al·lots, al costat de na Lydia i na Candela, les entrevistadores.

Denominació d’Origen (DO)-Què noms?
Resposta (R): Juanma.
DO: Quina edat tens?
R: 31 anys.
DO: Quants d’anys fa que vares deixar el “Guillem Sagrera”?
R: Fa 12 anys.
DO: Quins estudis hi vares fer?                                             
R: B.U.P i C.O.U, després vaig anar a la universitat 3 anys. Vaig estudiar filosofia. També vaig estudiar música, piano, i després vaig anar a Barcelona a fer una carrera i vaig començar amb el teatre de Barcelona.
DO: Com t’anava amb els estudis?
R: M’anava bé, però com tots els estudiants vaig tenir una mala època.
DO: Et recordes d’algun professor que encara sigui en aquest centre?
R: Sí, en Magí Janer , na Marga Gayà i na Patricia Perelló.
DO: Com trobes els professors després de 12 anys?
R: Un poc més majors, però més simpàtics.
DO: Com et varen tractar els professors? Estaves content amb ells?
R: Sí, molt content.
DO: Vares formar part de la revista quan estudiaves o de qualque  grup?

R: No, però n'hi havia una [Ai, Juanma, devia ser aquesta que et fa l'entrevista! Denominació!]. Això sí, vaig formar part del grup de teatre, que era una activitat extraescolar.

DO: Quant fa que arribares de Barcelona? 

R: Fa 5 mesos.
DO: Trobes molts de canvis a l’ institut?
R: Hi ha un nou edifici; el pati era diferent, més petit; el teatre l’han millorat molt i abans les motos es podien aparcar al costat del bar.
DO: Hi ha qualque lloc de l’ institut que t’ agradi en especial?
R: Sí, el teatre. Aquest teatre té com una màgia que m’encanta.
DO: Tens alguna experiència que vulguis compartir amb nosaltres?
R: Sí. Un dia a classe, en Magí Janer em va demanar unes valències i jo no les sabia i vaig començar a dir nombres perquè sí i ell va començar a dir "bé, bé, bé...." i jo pensava "els estic endevinant totes, quina sort!" i quan vaig acabar en Magí va començar a cridar, molest, "no n'has feta ni una de bé...!"
DO: Quin consell donaries als estudiants?
R: Que s’escoltin a si mateixos, que han de fer allò que tenen ganes de fer i que no han de tenir por.

Entrevistadores: Candela Rodríguez, José Martínez i Lydia Mestre.

Fotografia: Denominació d'Origen.