PRINCIPI DE CURS I ARRIBADA DE LA TARDOR

Tot just comença el curs, que no ens n'entemem, i ja arriba la tardor. Arriba a poc a poc, quan encara fa calor, emperò qualque oloreta especial ens anuncia que s'enceta el temps de menjar dolços, fruits secs i llepolies. Arriba el dia de les Verges, per Santa Úrsula, i des de moltes de cantonades i cotxeries, la ciutat s'omple d'olor de fregitina. Aquells rotlets daurats i lluminosos anomenats bunyols ens endolceixen la tardor. 

I a l'IES Guillem Sagrera hem celebrat vistosament, amb una explosió de llum i color escènics, aquesta festa tan dolça. El dia de Santa Úrsula hem repartit i menjat bunyols gràcies a unes estàtues dispensadores que ens alegraren el matí. Els alumnes d'Arts Escèniques són els artífexs d'aquesta festa de joves que és la celebració d'aquest dia. Ells  convidaren tothom a participar-hi.

Volem fer esment també dels alumnes del programa d'Acollida lingüística, que feren un taller d'elaboració de bunyols un dia abans del dia de les Verges. Qualcuns membres de les Parelles Lingüístiques, que es reuneixen el temps del pati de cada dijous, els pogueren tastar. 

Estàtua dispensadora de bunyols

                                Aquí teniu una mostra de la festa d'aquest dia al nostre institut

Mestres de cerimònies i bunyols humanitzats!

Menjau bunyols!

Tanmateix, pensau-ho, durant la tardor, és temps de menjar bunyols qualsevol dia. En aquesta època, curiosament, hi trobam moltes festes de santes que tenen una cosa en comú. Totes són santes llegendàries que se suposa que foren martiritzades i moriren verges. Alerta, no ens posem dramàtics, 

això és una versió llegendària que l'Església va tenir  interés a difondre. Allò que volem dir és que amb les celebracions de diferents festes de tardor com ara Santa Úrsula, Santa Irene, Santa Cecília, Santa Bàrbara, Santa Caterina i... Santa Llúcia,  aquella qui porta la llum del Solstici d'hivern, tots nosaltres participam de rituals ancestrals de tardor, festes primitives que adoraven la terra i que en tenien cura, de la terra que s'adormia en aquesta època, simbolitzada per la joventut que, embrionària i prometedora, era i és el futur.