Bon dia, som
na Maria Triay Magraner, vaig ser alumna del Sagrera des del curs 91-92 fins al
94-95.
En aquell
moment l’Institut era diferent, almenys, era més petit. En aquells anys al Sagrera s’hi estudiava BUP
i COU, començàvem primer amb catorze anys i ja ens semblava que érem molt
grans.
Guard molt
bons records de l’institut, de molts professors i de molts companys. De fet amb uns quants companys de classe
encara ens veiem sovint i en tot aquest temps no hem perdut el contacte.
Quines coses
record?
Les festes
que organitzaven els de 3r de BUP per guanyar diners per al viatge d’estudis,
muntaven una discoteca a la sala d’actes alguns divendres horabaixa i tots els
de primer i segon hi anàvem a passar una estona ben agradable ballant,
cantant,... sempre s’omplia i anava molt bé per als viatjants que a cost zero
treien uns doblerets.
L’any que jo
cursava segon de BUP vaig tenir la sort de participar d’un projecte de
rehabilitació de la Trapa, segur que encara en queda alguna foto penjada per
l’institut. Va ser una experiència molt
enriquidora i que ens va marcar molt a tots.
A tercer de
BUP anàrem de viatge d’estudis a Grècia, els viatges d’estudis sempre són una
experiència màgica i tots els alumnes hi haurien de participar.
Durant els
tres anys de BUP també vaig participar al concurs El País a l’escola, hi
presentàvem treballs i després ens trobàvem amb gent de Catalunya i el País
Valencià, podíem sentir conferències molt interessants i aprendre moltíssim, a
part de fer festa i noves amistats. He
de dir, encara que sembli falta de modèstia, que tots els anys que hi
participàrem vàrem guanyar.
De l’any de
COU record que vaig fer molta, molta feina, vaig estudiar moltíssim i per això,
vaig aconseguir el meu objectiu.
I què n’és de
la meva vida ara?
En acabar
l’institut vaig estudiar la carrera de matemàtiques a la UIB, cosa que em
reportà molts esforços, disgustos i finalment alegries. Mirant-ho ara en perspectiva, vaig créixer
molt com a persona a part d’adquirir coneixements, també hi vaig fer grans
amics. Us recoman a tots i totes que si
teniu ganes d’estudiar ho feu i us esforceu tot el que calgui per assolir els
vostres objectius, després valdrà la pena.
Un any
després d’acabar la carrera vaig començar a fer classes. Més endavant vaig aprovar les oposicions i fa
deu anys que estic a l’institut de Son Ferrer, del qual n’he estat cap
d’estudis uns anys i ara professora de matemàtiques.
Ja ho veis,
per a vosaltres ara tot això sembla impossible, però de ben segur que sense
adonar-vos-en acabareu batxillerat, acabareu la carrera i potser un dia rebreu
un correu on algú us demana què se n’ha fet de tu?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada