EL NOSTRE MÉS SINCER AGRAÏMENT (EN PARAULES I EN IMATGES)

Escrit de l'Equip de teatre solidari del Guillem Sagrera als amics de feina

Sou els amics de feina,

no els companys de treball.

En arribar al Guillem Sagrera

anam a ca'ls amics que és a ca nostra.

Enlloc no hem sentit cap sensació semblant.

Després d'una jornada de teatre

ens vénen sempre al cap dos mots precisos:

El mot “perdó”, el mot “gràcies”.

El perdó per entendre que cada racó del Sagrera

és un racó nostre.

Les gràcies per sentir tan aprop el suport.

Els fulls publicitaris amb suport informàtic,

La col·laboració d'agulles i de fils i de cinta adhesiva,

i d'aquell material més insospitat.

L “aquí tens les claus del teatre”

El somriure al vestíbul

en vendre les entrades,

(amb la complicació dels nombres i colors

i sessions i pagaments d'arròs i de fideus

d'oli i de sucre.)

Les gràcies per saber fer per saber estar

a cada indret amb olor teatre:

a l'aula de Plàstica, a la 04, a la07,

a la 1.9, a l'escala, al replà,

allà a dalt de tot al fons a l'esquerra,

endret de la gotera, per més senyes.

Gràcies per demanar silenci al passadís,

per comprar al comerç just,

per suportar curolles,

per aportar energia,

per encoratjar cors,

papers i teles verdes,

i per l'aigua i pel temps,

per fer tenir respecte,

per crear espectadors,

per estopejar actors

que vénen amb la febre,

per tenir paciència,

la comprensió, la tècnica,

per ser-hi

per fer equip!

Per suavitzar les osques,

per celebrar fineses,

per descobrir

petits

genis,

valors.

Gràcies per retratar

escenes que no véiem

i moments entranyables

que al Sagrera han passat.

Gràcies per suportar

embolics estrambòtics,

perdó per destorbar

i perdó per torbar.

Gràcies per valorar

tot el que té el teatre,

per ajudar a portar

els moments més lleugers,

els moments més pesats,

aquells de no sortir-se'n.

Gràcies per eixugar

els cabells i les llàgrimes

d'alegria i de por.

Perdó per fer tan llarg

l'agraïment.