dimarts, 24 de novembre del 2015

QUÈ EN PENS SOBRE EL MALTRACTAMENT A LES DONES?

Quan he decidit fer aquest treball m'he adonat del problema de no saber què significava violència de gènere. He hagut d'entendre-ho cercant a internet i preguntar a la meva família i m'he pogut adonar de la gravetat d'aquest tema que, tot i que es basa en unes idees masclistes des de ja fa molts d'anys, desgraciadament és actual.
El maltractament vol dir fer mal i de gènere, que es fa per diferències de sexe. Aquest pot ser psicològic, que es basa en l'insult i l'ofensa, físic que vol dir fer mal al cos també sexualment amb violacions o humiliacions de caire sexual.
El primer que vaig posar en el meu cercador va ser la frase “dones mortes per violència de gènere” i em vaig trobar que en el que portam d'any ja hi ha 45 dones assassinades per les seves parelles i per això em vaig demanar: qui és capaç de fer aquesta barbaritat? I per què?
Realment es basa en unes idees antigues en què van educar la majoria dels homes i en què sotmeten les dones per creure que són el sexe més feble. Fa molt de temps la dona no estudiava, es casava, era mare i es dedicava a les feines de la llar. Això donava a l'home cert grau de superioritat ja que ell era qui mantenia la família, manava en el tema econòmic i prenia les decisions importants. Si la dona es revelava contra aquest fet, el marit exercia el seu dret i ella callava. En els casos més extrems l'home era agressiu, a més, la colpejava i la humiliava i no es denunciava ja que es quedava en secrets de família.
He llegit bastant sobre el tema però encara no aconsegueixo entendre per què aquestes idees continuen, però sembla que és així i la igualtat entre els homes i les dones segueix sent alguna cosa llunyana, familiarment i laboralment.
La meva opinió sobre aquest tema és bastant clara: la meva educació no em permet veure les nines diferents a mi, sí físicament però amb els mateixos drets que jo. AIXÒ ÉS INDISCUTIBLE. Amb dret a estudiar, a vestir com vulguin, a tenir la seva opinió, a ser allò que vulguin ser...
No tenc al·lota encara, però algun dia en tendré i quan arribi aquest moment, esper que la meva parella tengui la seva pròpia opinió i personalitat. Segur que això serà el que m'agradarà més d'ella!
CARLOS SÁEZ
1R D'ESO A

1 comentari:

Xesca ha dit...

Quin article més encertat!
Enhorabona!!!
M'alegra molt que els nostres alumnes pensin així!
Molt bé.
X